4a part – De llibertats d’expressió…

Un altre exemple de com els occidentals
sí que posem límits a la llibertat d’expressió…

[@more@]

…el trobem en la recent condemna a
l’historiador britànic David Irwing a Àustria. El tal
Irwing és un defensor del que s’anomena “revisionisme de
l’holocaust” o “negacionisme”, doctrina que nega l’existència
de l’holocaust o almenys nega les dimensions i intencionalitat del
genocidi contra els jueus. A Àustria i Alemanya això
constitueix un delicte castigat amb presó. Aquest individu va
fer dues conferències a Viena l’any 1989, on va negar
l’existència de les cambres de gas a Auschwitz. En Irwing va
ser detingut al novembre de l’any 2005 i el proppassat dia 20 va ser
condemnat a tres anys de presó. Abans de la sentència,
en Irwing es va reconèixer culpable dels càrrecs i,
també, es va penedir de les seves idees i les va reconèixer
falses.

A mi la condemna em sembla molt justa,
perquè entenc -en coherència amb el que he explicat en
altres posts- que la llibertat d’expressió no pot consistir en
calumniar, mentir i insultar. Després de la indignitat que ha
hagut de passar Europa amb el nazisme i, sobre tot, després de
la mort de sis milions de jueus, no podem permetre que algú
digui que tot això és mentida.

Tant de bo a “ej-paña”
hi hagués una legislació semblant sobre la Guerra Civil
i l’època Franquista. Així, en Pio Moa i en César
Vidal -per no dir més noms- no podrien propalar les mentides
fastigoses i insultants sobre la guerra, la dictadura i la figura del
dictador.

Tweet