3a part – De llibertats d’expressió, d’insults i de Mahoma (i de més coses)

En tot aquest enrenou, alguns
“occidentals” han agafat el camí del ridícul i de
la hipocresia.

[@more@]

Llegeixo a La Vanguardia que a
Alemanya hi ha una forta polèmica al voltant d’una pel·lícula
turca, a l’estil de les de Chuck Norris o Steven Seagal, on els
dolents són ianquis i els bons són turcs. La pel·lícula
és una còpia exacta de les fetes a Hollywood,
aquelles d’acció amb trets, cops i ossos trencats a dojo. Els
dolents són, no podria ser d’una altra manera, dolentíssims,
sadics i perversos; els bon són, tampoc podria ser d’una altra
manera, boníssims, maquíssims, plens a vesar de raons
per a la revenja i amb una insuperable habilitat per a estovar a tort
i a dret. La pel·lícula ha esdevingut un èxit
comercial a Turquia i als barris alemanys amb molts immigrants turcs.

Tot plegat no deixaria de ser una
història marginal sense cap interès si no fos per les
reaccions que està generant la pel·lícula. El
president bavarès, Edmund Stoiber, ha demanat la
retirada del film perquè “fomenta l’odi racista i
antioccidental”. El “Consell Central dels Jueus a Alemanya”
s’ha adherit a la demanda de’n Stoiber. La polèmica ha
arrelat en la premsa alemanya, que s’ha escandalitzat per què
considera la pel·lícula un “missatge maniqueu”.

Ningú no discuteix la baixa
qualitat de la pel·lícula -d’aquesta mena de
pel·lícules-, però no podem dir que aquesta
pel·lícula sigui propaganda ni que tingui “missatge”.
Sinó, com hem de considerar les pel·lícules
nord-americanes equivalents? Recordem que són les originadores
del gènere i que han propalat el missatge de la maldat suprema
d’orientals, russos i musulmans per tot arreu durant algunes dècades.

I sempre les hem vistes com un
subproducte d’entreteniment de baixa qualitat, sense anar més
enllà en l’anàlisi. Potser per que els europeus hem
considerat que els personatges -tots- d’aquestes pel·lícules
són caricatures grotesques al servei de l’entreteniment, sense
cap missatge de rerefons.

Però, ep! Quan els dolents són
occidentals, la cosa canvia. Defensem el nostre honor! No permetem
que ens injuriïn d’aquesta manera. Nosaltres no som així,
som bons i no pas sàdics! Hem d’impedir l’enfrontament ètnic!

Ara sí? Abans, quan els
damnificats eren altres “cultures” o “civilitzacions”, altres
col·lectius, qui s’hi indignava? Ningú, perquè
seria ridícul. Ara, alguns occidentals fan el ridícul
i, el que encara és pitjor, fan un exercici d’hipocresia
fastigós.

Notícia a “La Vanguardia”:
http://www.lavanguardia.es/web/20060221/51234231051.html

Tweet